1871 Es pren com a referència el 3 de Juny de 1871 com a data de fundació de l'empresa de taps RICH XIBERTA. Les primeres referències escrites apareixen a les capitulacions matrimonials de Josep Rich Vilallonga i Francesca Bosch, on es menciona la professió del marit: Taper. Josep tenia una petita fàbrica de taps de suro a Llambilles (Girona), que venia als mercats de Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell. Imatge: Josep Rich Vilallonga

1898 La segona generació entra a treballar a l'empresa familiar. Emili Rich Bosch, fill de Josep, serà l'encarregat de realitzar durant els següents tres anys la primera revolució tecnològica de l'empresa. Emili decideix comprar les primeres màquines que van aparèixer per millorar la producció: una perforadora i una esmeriladora. Imatge: Emili Rich Bosch

1918 Els anys de la Primera Guerra Mundial foren difícils per la família Rich. Josep va morir just començar la guerra i la família va haver de compaginar el treball a l'empresa amb l'explotació agrícola. Un cop acabada la guerra, la família Rich es trasllada del poble de Llambilles a Cassà de la Selva. Els anys de la postguerra foren molt durs pel sector surer que no es va recuperar fins el 1923. Imatge: Primeres instal·lacions de Rich Xiberta a Cassà de la Selva

1926 Aprofitant la bona marxa del sector surer, la família Rich decideix associar-se amb la també família surera Castañé, que ja tenia experiència en la gestió de mercats internacionals. D'aquesta manera es crea la firma Castañé-Rich. Fou en aquest període quant s'inicien els primers contactes amb Suïssa i Alemanya. Aquesta etapa de creixement aviat es va veure frenada i la dècada dels 30 va ser molt difícil pel sector surer. Imatge: Treballadors de la fàbrica

1944 Degut a la situació de crisis que patia el sector, agreujada per la Guerra Civil Espanyola, la firma Castañé-Rich es dissol, arribant a un acord les dues famílies i repartint els actius de la companyia. La família Rich segueix en solitari i es queda amb la casa Vilaret, a Cassà de la Selva, l'edifici que es convertirà en la seu central de Rich Xiberta durant més de setanta anys. Imatge: Casa Vilaret a Cassà de la Selva

1946 Acabada la Guerra Civil Espanyola, els fills d'Emili s' incorporen al negoci familiar assumint més responsabilitats. Així fou com el primer dels fills, Joan Rich Xiberta, pren la direcció comercial i financera. Els viatges de Joan durant aquells anys van ser constants consolidant d'aquesta forma les exportacions a paîsos europeus, sobretot en els mercats alemanys i suïssos. També fruit de la política exportadora de la firma, en Joan inicia els primers contactes a Sud-àfrica. Imatge: Joan Rich Xiberta

1947 En Josep Rich, el petit dels germans, també s'incorpora a l'empresa familiar. Josep, que tenia un caràcter rigorós, centrarà les seves activitats en la organizació de la producció de la fàbrica i les compres de matèria prima. Durant la dècada dels cinquanta l'empresa familiar viu uns anys d'expansió i les ventes van creixent any rere any. El treball i la bona entesa entre els dos germans dóna bons resultats. Imatge: Josep Rich Xiberta

1964 Finalitzats els seus estudis, Lluís Rich Bosch, fill d'en Joan, comença a treballar en el negoci familiar. Fruit de l'entusiasme d'en Lluís pel negoci i les relacions comercials, les ventes de la firma, sobretot en mercats estrangers, augmenten ràpidament. Així doncs, la quarta generació de la família Rich pren la direcció comercial de la companyia. Imatge: Lluís Rich Bosch

1969 Arrel dels contactes que Lluís Rich ha anat adquirint en els diferents mercats estrangers, Rich Xiberta comença el procés d'internacionalització, que amb el temps, arribarà a ser un dels principals actius de la firma. A finals de la dècada dels seixanta el principal mercat de l'empresa és Sud-àfrica, un país on en Lluís sempre ha mantingut bones relacions comercials i on s'arribarà a comercialitzar més de la meitat de la producció global de la firma. Imatge: Primers contactes realitzats a Sud-àfrica

1975 La firma segueix amb la seva política d'expansió i creixement cap a nous mercats i s'inicien els primers contactes a Argentina, un mercat que amb el pas dels anys serà un dels més importants per a la companyia. Aquell any la facturació de l'empresa rondava els 60 milions de pessetes i dos anys més tard les xifres ja s'havien duplicat i la firma amplia la seva plantilla fins a trenta treballadors. Imatge: Joan i Josep Rich a la fàbrica de Cassà de la Selva

1978 L'empresa familiar es prepara pel gran salt que donarà durant la dècada dels vuitanta. La firma passa a convertir-se en Societat Anònima i canvia de denominació prenent com a nom comercial Juan Rich Xiberta S.A. Aquest serà el nom de la companyia fins finalitzada la dècada dels noranta. Imatge: Primer logotip de Juan Rich Xiberta S.A.

1980 Durant aquesta dècada l'empresa aposta clarament per seguir amb una política d'expansió internacional. Però, per això es decideix modernitzar les instal·lacions de l'empresa, invertint en nova tecnologia a fi d'incrementar i millorar la producció. L'increment de les ventes és notable en aquesta dècada i la firma s'introdueix en nous mercats, com és el nord-americà. En plantilla ja són quaranta-cinc treballadors. Imatge: Treballadores de la selecció visual

1994 Aquest any es crea Suros RXG, S.L. a Eslida, Castelló de la Plana. Suros RXG serà la responsable de la compra de la matèria prima, selecció i primer procés de fabricació: transformar les pannes de suro en taps de vi. Aquesta empresa abastirà a la matriu del grup, ubicada encara a Cassà de la Selva. Imatge: Suros RXG, S.L.

1995 El procés d'internacionalització i expansió de l'empresa fa un pas de gegant aquell any creant una filial a Estats Units. S'escull la zona de Califòrnia per ubicar les instal·lacions de Rich Xiberta USA, per poder així abastir amb més agilitat i millor servei la demanda de taps de les bodegues de les valls de Napa i Sonoma. Imatge: Instal·lacions de Rich Xiberta USA

1996 Seguint la política d'internacionalització de Rich Xiberta es crea una filial a Western Cape, a la república de Sud-àfrica. La creació de SA Xiberta Corks (PTY) té el mateix objectiu que les instal·lacions inaugurades un any enrere a Califòrnia, donar un millor servei i qualitat a les bodegues de la regió. Amb la creació d'aquestes filials, la firma assoleix, per una banda, estar més a prop del client final, i per l'altra, pot controlar tot el procés productiu. Imatge: Instal·lacions de S.A. Xiberta Corks (PTY)

2000 Degut al creixement de la companyia durant la dècada dels noranta, les instal·lacions de Cassà de la Selva són insuficients per abastir als clients i a les dues filials que ja estan en funcionament. L'empresa deixa la casa Vilaret, l'edifici que va ser seu de la matriu des de feia més de setanta anys, i es trasllada a Caldes de Malavella. Amb aquest canvi Rich Xiberta no només guanya en espai sinó també un increment notable en la productivitat. Imatge: Instal·lacions de Rich Xiberta S.A. a Caldes de Malavella

2001 Aprofitant el bon moment que viu el sector surer a nivell internacional, Rich Xiberta decideix instal·lar-se a Sudamèrica, creant dues filials: RX Argentina, a Mendoza, i RX Xile, a Santiago de Xile. Malgrat que aquestes dues filials són encara molt joves, el creixement que han viscut en aquests darrers anys ha estat més que notable, sobretot per RX Argentina. Aquesta empresa ha estat la primera a Sudamèrica, dins del sector surer, en obtenir la certificació ISO 22000 i és avui un dels referents en el país en la distribució de taps de suro per a vi. Imatge: Instal·lacions de RX Argentina i RX Chile

2002 També en aquests anys es decideix crear una filial comercial a França per poder atendre amb més agilitat el mercat vinícola francès. L'experiència ben aviat va donar bons resultats i les ventes en aquest mercat han anat augmentant any rere any. També des de la matriu s'ha apostat per entrar a treballar en nous mercats, sobretot en països europeus emergents com Croàcia, Eslovènia, Hongria o Romania. Imatge:

2007 Degut a un canvi en l'accionariat de la firma, s'inicia una nova etapa per el grup empresarial. La gerència de la companyia canvia de mans i és Josep Mª Vilà Mas qui pren el relleu. La familia Rich segueix present en l'accionariat i continua treballant en la gestió de la companyia amb l'entrada de la cinquena generació, Joan Rich Vilallonga, fill d'en Lluís Rich. Imatge: